Category Archives: Spot the Language

What Language Is This? Part 4

What language is this? I know you are thinking that it is a large and well known language, but actually it is not the language that you are thinking it is. Instead it is a language with much fewer speakers that is nevertheless quite closely related to the famous large language. This is not an obscure language. It is quite well known. It’s more that most folks probably do not know what it looks like.

lin yanvarınadək Baytik kəndində qələmə aldığı “Dəniz kənarıyla qaçan Alabaş” povesti.Çingiz Aytmatov qeyd etmişdir ki,əsərin süjetini ona nivx xalqının yazıçısı Vladimir Sangi söyləmişdir.İnsan fədəkarlığı və insan böyüklüyü haqqında bir əsərdir.Əsər dənizlə torpağın əsrlərlə davam edən amansız mübarizəsinin təsviri ilə başlayır və elə bu sonluqla da bitir.Oxot dənizindəki adalara ova çıxan atkıçx Orqan,Əmrayin,aki Milğun və hələ uşaq yaşlarında olan Kiriskin başına gələn hadisələrdən bəhs edir.Povestdə Lüvr ördəyi,Balıq-qadın kimi mifoloji personajlardan istifadəni xüsusən bəyəndim.

Ağıl-göydən,səriştə-uşaqlıqdan.

Çörək gətirməyən oğul nəslə yükdür.

İndi o quru ilə dəniz arasındakı fərqi başa düşdü,torpağın üstündə olanda torpaq haqqında düşünmürsən.Dənizdə isə hətta fikrin ayrı şeyin yanında olsa da,daim dəniz haqqında düşünürsən.

İnsan elə onunla uludur ki,əcəli çatıncaya qədər həyatda olan hər şey barədə düşünür.

Taleyin əlindən heç yana qaça bilməzsən,məlum şeydir,akin tale o demək deyil ki,istədin-istəmədin boyun əyməlisən.

Yaxşı it gözdən iraq yerdə ölür.

20 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This? Part 3

What language is this? I refer to all languages like this as “chicken scratch” but perhaps there are some of you out there who can give us a more scientific description.

കാലത്തിന്റെ മറുകര തേടുന്ന മനുഷ്യന്റെ ജീവിതേതിഹാസമാണ്‌ ഈ നോവല്‍. കടന്നു പോകുന്ന ഓരോ പാതയിലും തന്റെ ഒരടയാളമെങ്കിലും അവശേഷിപ്പിക്കാന്‍ ആഗ്രഹിക്കുന്ന മനുഷ്യന്‍ ഒടുവില്‍ മുന്നില്‍ കാണുന്നത്‌ രക്തം വാര്‍ന്നു തീര്‍ന്ന മണ്ണിന്റെ മൃതശരീരമാണ്‌. അയാള്‍ക്കു കൂട്ടായി സ്വന്തം നിഴല്‍ മാത്രം അവശേഷിക്കുന്നു.

പച്ചയും ഈർപ്പവും അലഞ്ഞകലുന്ന നാടിന്റെ കഥയെ മനുഷ്യകഥയിൽ മനോഹരമായി ലയിപ്പിച്ചിരിപ്പിക്കുന്ന ഈ നോവലിലെ നായകൻ, എങ്കിലും, ഉദയത്തിന്റെ ഗോപുരങ്ങലിലേക്കു നോക്കുന്നു. അരും കാണാതെ വിടരുന്ന താമരപ്പൂക്കളുടെ ഒരു പൊയ്ക എവിടെയൊ ഉണ്ടെന്ന്‌ ആശ്വസിക്കുന്നു. മലവെള്ളം സ്വപ്നം കണ്ടുണങ്ങിയ പുഴ പോലെ, ജീവിതത്തിന്റെ സമൃദ്ധികൾ കിനാവുകണ്ടുകൊണ്ടിരിക്കെ കാലഗതിയുടെ കടുന്തുടികൾ കേട്ടുനടുങ്ങിയ മനുഷ്യജന്മങ്ങളുടെ കഥ! കാലത്തിന്റെ ആസുരമായ കൈകൾക്കു പിടികൊടുക്കാത്ത കലാശക്തിയുടെ കൈയൊപ്പായ എംടിയുടെ ‘കാലം.

യുടെ കഥാപാത്രങ്ങൾ എന്നും പച്ചയായ മനുഷ്യന്മാരാണ്. സ്വാർത്ഥതയും, സ്നേഹവും, നിരാശയും, കാമവും, കോപവും, സഹതാപവും എല്ലാം നിറഞ്ഞ, ലളിതം എന്ന് തോന്നിക്കുന്ന എന്നാൽ വളരെ സങ്കീർണ്ണമായ ജീവിതം നയിക്കുന്ന, മനുഷ്യ രാശി. ഒരുവന്റെ ജീവിത പോരാട്ടങ്ങളെയും, ചെറിയ നേട്ടങ്ങളെയും, സന്തോഷങ്ങളും MTയുടെ തനത് ശൈലിയിൽ ‘കാലം’ത്തിൽ കാണാൻ സാധിക്കും.

കാലം എന്ന ഫയൽമാനോട് മൽപിടുത്തം കൂടി അവസാനം അടിയറവ് വെക്കുന്ന സേതുവിനോട് സഹതാപവും, തിളങ്ങുന്ന കണ്ണുകൾ ഉള്ള, കാലം കാർന്നു തിന്ന സുമിത്രയോട് എന്തന്നില്ലാത്ത മമതയും തോന്നിപ്പോകും. കാലചക്രത്തിന്റെ തിരിയലിനപ്പുറം, തേഞ്ഞു തീർന്നു കൊണ്ടിരിക്കുന്ന എത്രയോ സേതുവും സുമിത്രയും നമ്മുടെ ഇടയിൽ ഇപ്പോഴും അണച്ചുകൊണ്ടിരിക്കുന്നു..

മലയാള സാഹിത്യത്തിന് നെറുകയിൽ ചാർത്താവുന്ന തിലകമാണ്‌ എം ടി യുടെ രചനകൾ. കേരളത്തിലെ നാട്ടിൻപുറങ്ങളെ ഇത്രത്തോളവും മനോഹരമായി എങ്ങനെ വർണിക്കാൻ സാധിക്കുന്നു എന്ന് ഞാൻ പലപ്പോഴും ചിന്തിക്കാറുണ്ട്. ഓരോ മണൽത്തരിയെയും അതിൻറെ അന്തസ്സത്ത ഉൾക്കൊണ്ടു കൊണ്ട് കഥാകാരൻ ഉള്ളിലേക്ക്‌ ആവാഹിച്ചെടുക്കുകയും വായനക്കാരൻറെ ഉള്ളിലേക്ക് പകർന്നു തരികയും ചെയ്യുന്നു. എം ടി യുടെ ആത്മകഥാംശപരമായ നോവലാണു “കാലം”.

നിളയും, വിക്ടോറിയയും, ഒലവക്കോടും, നെൽപ്പാടങ്ങളും, ഇല്ലവും, അങ്ങിനെ ഞങ്ങളുടെ പാലക്കാടിൻറെ പച്ചയായ ചിത്രം എഴുത്തുകാരൻ തുറന്നുകാട്ടിയതിൽ അഭിമാനമുണ്ട്. നിഷ്കളങ്കതയും ഗ്രാമീണതയുടെ നൈർമല്യവുമുള്ള പല കഥാപാത്രങ്ങളെയും ഈ നോവലിൽ കാണാം, അവരെല്ലാം തന്നെ ജീവിച്ചിരുന്നവരാണ് അല്ലെങ്കിൽ ഇന്നും ജീവിക്കുന്നവരാണ്.

ഓരോ യുവാക്കളിലും ഓരോ സേതു ഉണ്ടെന്ന് ഈ നോവൽ വായിക്കുന്നവർക്ക് പെട്ടെന്നു മനസിലാക്കാം. കാലത്തിൻറെ ഗതിവിഗതികൾ സേതുവിൻറെ ജീവിതത്തിലുണ്ടാക്കുന്ന മാറ്റങ്ങൾ നമ്മുടെ മനസ്സിനെ മറ്റൊരു തലത്തിലേക്ക് എത്തിക്കാൻ പോന്നവയാണ്. എവിടെ നിന്നാണോ തുടങ്ങിയത് അവിടെ തന്നെ സേതു അവസാനം എത്തിച്ചേരുന്നു. അവൻറെ ഉള്ളിലുള്ള സ്വത്വത്തെ അവനെങ്ങനെ കണ്ടില്ല എന്നു നടിക്കാൻ പറ്റും? നോവലിൻറെ അവസാനം സേതുവിൻറെ ജീവിതം മറ്റൊരു തലത്തിലേക്ക് യാത്ര നടത്തുകയാവാം..

എൻറെ നാടിൻറെ ജീവകണങ്ങളെ ഇത്ര തന്മയത്വത്തോടെ അവതരിപ്പിച്ച മഹാനായ എഴുത്തുകാരാ അങ്ങേയ്ക്ക് പ്രണാമം. വീണ്ടും എംടി യുടെ എഴുത്തുകൾക്കു മാത്രം നൽകാൻ കഴിയുന്ന അനുഭൂതിയുടെ നിറവിൽ ഞാൻ .. ഒരു മനുഷ്യ ആയുസ്സിൽ വന്നു ചേരുന്ന വിവിധ വർണങ്ങളിലുള്ള ചുറ്റുപാടുകൾ ..സൗന്ദര്യം ഉള്ളതും ഇല്ലാത്തതുമായ ചിത്രങ്ങൾ ..അവസാനം രക്തം വാർന്നു മണ്ണിലേക്ക് അടിയുന്ന ശരീരവും …” രാവിലെ വര്ഷങ്ങള്ക്കു ശേഷം അമ്പലത്തിലൊന്നു പോയി തൊഴണമെന്നു മനസ്സിൽ കരുതി .. കുട്ടിക്കാലത്തു എന്നോ പ്രാർത്ഥിച്ചതാണ് . വീണ്ടും അമ്പല നടയിൽ ഭക്തനായി ചെന്ന് നിൽക്കുമ്പോൾ … എന്താണ് പ്രാര്ഥിക്കേണ്ടത് …ഒന്നും പ്രാർത്ഥിക്കാനായില്ല …ഒരേ ഒരു പ്രാർത്ഥന മാത്രം ..

ഒരിക്കൽ കൂടി …ഒരിക്കൽ കൂടി… ഒരു അവസരം തരൂ …”വായനയുടെ വേറെ ഒരു ലോകത്തേക്ക് കൈപിടിച്ച് ഉയർത്തിയ പുസ്തകം

13 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

This is one of those languages that is written in its own script. If you know scripts pretty well, you should be able at least to pin down the region. All of the scripts in this area and to the east derive from one or two basic scripts which are the sources of all the rest. Most people have never heard of this language, but it is spoken by 10’s of millions of people and is one of the largest languages on Earth in terms of speakers.

బహుశా తెలుగులో “కనయాశులకం” తరువాత నాకు నచచిన పుసతకం “బారిషటర పారవతీశం”. మూడు భాగాలను ఒకే పుసతకంలో (రంగుల చితరాలతో)2011 లో పరచురించటం జరిగింది. మొదటి భాగంలో పారవతీశం గురించి అతను ఇంగలాండ కు పరయాణానికి సిదధ మవటం వరకు రాయటం జరిగింది. రెండవ భాగంలో ఇంగలాడ విషయాలు అకకడి చదువు గురించి, యుదధ వాతావరణం పారవతీశం తిరిగి సవదేశానికి పరయాణం కావడం గురించి పరసతావిసతుంది. మూడవ భాగం అతని సొంత వూరిలో అతనికి లభించే పరధానయత అతని వివాహం మరియు వకాలతా, కోరటు వయవహారాలు మరియు సవతంతర ఉదయమంలో పాలగోవటం గురించి ఉంది. మూడు భాగ

27 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

This one should not be real difficult actually.

Visų lankytojų lauksime nuo trečiadienio“, – sako Medžių lajų tako informacijos centro darbuotoja ir pažymi, kad jau prieš mėnesį Anykščių regionio parko puslapyje internete bei „Facebook“ buvo paskelbta, jog birželio 20-21 d. takas bus uždarytas – atliekama statinio kasmetinė techninė profilaktika. Tako remonto darbai atliekami pirmą kartą po jo atidarymo – buvo tikrinamos konstrukcijas, atliekami valymo ir dažymo darbai, saugumo patikra. Tiesa, kokių nors gedimų nepastebėta, taku toliau bus galima tęsti ekskursijas. Oficialiai Medžių lajų takas nedirba tris dienas per metus – pirmąją Naujųjų metų dieną, taip pat pirmąsias Šv. Velykų ir Kalėdų dienas, tačiau nuo šiol prieš atvykstant į taką lankytojams vertėtų pasidomėti, ar jame nėra atliekama techninė profilaktika.

„O mums net nekilo minčių pasidomėti, ar takas nedirbs – žinojome, kad jis nedirba tik tris dienas per metus“, – prisipažino net iš Klaipėdos atvykę lankytojai. Jie, kaip ir kiti pirmadienį bei antradienį atvykę pasigrožėti Anykščių rajono vaizdais liko nieko nepešę – buvo neįleisti. O kai kurie net piktinosi, kad apie tai, jog takas yra uždarytas, sužinodavo tik tuomet, kai nueidavo prie įėjimo. „Tai galėjo bent prie Puntuko akmens kokią nors lentelę pakabinti, kad nedirba, nes užrašas toks yra tik prie įėjimo ir Informacijos centro“, – piktinosi viena moteris. Pasigrožėti Medžių lajų tako vaizdais atvyko ir šiuo metu Anykščiuose į treniruočių stovyklą atvykusios merginų (U20) rinktinės krepšininkės, šiuo metu besiruošiančios Europos B diviziono čempionatui, kuris įvyks Juodkalnijoje.

„Po pietų turėjome laisvo laiko, nutarėme atvažiuoti pasigrožėti vaizdais, o pasirodo, kad nedirba, – stebėjosi jaunosios krepšininkės. – Gerai, mes sportininkai, užlipome ir nulipome, bet matėme ir pagyvenusių žmonių, ir su vaikais – galėtų apačioje kokią nors lentelę pakabinti, kad nedirba.“ „Tai mums dar pasisekė, kad mes dabar esame apsigyvenę Anykščiuose, atvažiuosime kitą dieną, bet juk kiti žmonės atvažiuoja iš toliau“, – sportininkės prisipažino, kad iki šiol Medžių lajų take nebuvo apsilankiusios. Liūdnais veidais iš parko išvyko ir ne viena grupė moksleivių, į parką autobusais atvykusių iš Rokiškio, Panevėžio ir kitų rajono. Prie įėjimo buvo matyti ir užsieniečių – takas Jungtinių tautų Pasaulio turizmo organizacijos rengiamuose prestižiniuose turizmo inovacijų ir meistriškumo apdovanojimuose yra pelnęs pirmąją vietą.

6 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

What language is this? Don’t bother running it through Google Translate because it has no idea what this language is. It thinks it is Esperanto!

Just to give you a massive hint. The reason you do not recognize this language below is because it is usually written in its own rather strange script. Below is the romanization which is apparently not often used. I didn’t even know there was a romanization, and I am a linguist!

Anyway, get crackin’ scholars!

Dollars to doughnuts you guys don’t get this one. On the other hand, some of you guys are smart and at least one of you usually get these language posts.

am wignTa gamleqsavis
gvarisa da saxelis gamocxadeba
1
daviTiani vsTqvi daviT guramisSvilman gvarado,
xilad vsTqvi sityva RvTisa da Ze kacTa norCis mgvanado;
cxovrebis wyaros uxsene xe cxovrebisa Rarado,
amad vsTqvi jvarzed vnebuli cremlni idinoT Rvarado.
2
venaxis Rvino daZvirda, qarTls daemtera ra Wari,
vimcvrive Walas babilo naqaji, danaWaWari;
mosaxseneblad Cemda yrmaT umzade tkbili maWari,
avs sargebelsa ara iqs am usasyidlos vaWari.
3
amisTvis me ar SevsZeZve, rac davrgev igavT xe velad,
ufro advilad aRvlian zed yrmani dasarxevelad.
sasmelad uZRven Termoni, ar cudad dasanTxevelad,
yrmaT Sevavedre es wigni, ar Seqmnan dasaxevelad.
4
odesac brZenman ritorman SoTam rgo igavT xeo da,
fesv Rrma-hyo, Srtoni uCina, zed xili moiweoda.
orgziTve nayofs miscemda, visganac moirxeoda,
leqsi rusTvlisebr naTqvami me sxvisa ver vnaxeo da.
5
viT mxedars-yrmisa mcirisa wkeplasa zedan jdomani
miemzgavsebis cxenosans joxiT rbena da xldomani,
egreTve SoTa rusTvelsa es Cemi leqsT mixdomani,
cudad momixda gvajiTa baZiT umzgavso ndomani.
6
me yrmaTa mzgavsad momixda namcvrevT walkotTa mcvrevani,
bzakaliTa da wiwkitiT monadireTSi revani;
verc xili vhpove, nadirTac Zala ar maqvnda revani,
vai, SemrCa cudsa meTevzes ubralod wyalTa mRvrevani.
7
me rusTvelsa leqss ar udri, viT margalits-Calis Zirsa;
magram mimroTic keklucni turfad moikazmen pirsa;
odes maSvrals moswyurdebis, maSin wyali Rvinod Rirsa,
dro mova rom gatkbildebis, xilad sSWamen pantis Cirsa.
8
cxeni marto morbenali muxlmokledic gamaldebis,
sad maRali arcad iyos, mun dabali gamaRldebis.
Tvalan nassa alamazebs, vis lamazi ar axldebis,
am wigns wignad moixmarebs, vinc sxvas wignsa ver mixvdebis.
9
me sawuTrom berwovneba momaxvedra TavSi koblad:
Ze ar momca, arc asuli, Semqna saxl-kar dasamxoblad,
am leqss Tavi mouyare, saca meTqva TviTo oblad,
agebis rom brZanos vinme sityva CemTvis Sesandoblad.
10
me uSvilom es oboli mZliv gavzarde didis WiriT:
rac vicodi sacodneli, mas vaswavle sibrZnemciriT.
movkvdi, damrCa unaTlavi, ver SeviZel me simwiriT,
vinc monaTlavs, me mas vlocav codvilisa Cemis piriT.
11
brZensa kacsa vexvewebi, es oboli maminaTlos;
Tu ram iyos sxvis sjulisa, momiqcios, gamiqarTlos,
an Tu iyos matyuvara, ecados, rom ganmimarTlos,
sxvasi nuras moindomebs mazed metsa usamarTlos.
12
amad vixotbe, Sevkribe cruis sawuTros ybedoba,
me Ze ar damrCa bedkrulsa, es aris Cemi bedoba.
yrmao, Sen Zmobas genukvi, asulo,miyav Sen doba,
vinc waikiTxoT es wigni, mibrZaneT codvils Sendoba.
13
RmerTman Tqven, Zmano cocxalno, gixsnasT yovlisa WiriTa!
gardagiqciosT sicilad, rasac rom RmerTs SestiriTa;
Tqven me codvils mkvdars mibrZaneT cxovneba kais piriTa,
agebis RmerTman damixsnas jojoxeTisa mwviriTa.
14
rac damrCa, ver vsTqvi, mewada, meTqva grZlad, Tavi mecada.
vera vsTqvi, moclas ucdidi, netamca ara mecada!
meswrafa sevdis laxvari, sakvdavad gulsa meca da,
aw amas vRonob, ar vici, qvesknad waval Tu me cada!

15
amisTvisa var mowyeniT, vstiri da ar memRerebis,
pirs Semdebi ars sikvdili, aravis daeferebis;
arc xvewniT, arca qrTamiTa, arc xrmliTa moigerebis,
maSinve qveS amoidebs, visac rom daeZgerebis.
16
mamao, Tavsa mfaravi dagedga kargi karavi,
ganiari da maRali xelTagan moukaravi,
Sig viyav, sadRac gamagde, paRuri amamkar avi,
miT cremli Cemi zRvad gaxda TvalTagan nawanwkaravi!
17
fu, Sen, cruo sawuTrovo, rad ar mZuldi, rad miyvardi?!
Sen yofilxar mware, Sxnakvi, me megone tkbili yandi.
aq sakvdavad rad mogyvandi, Tu mun cocxals wamiyvandi?
ratom agre uwyalo xar, sasikvdilod ar Sagwyaldi?!
18
papis papa, bebiani, mamis mama, dedis deda,
mama, deda, Zmani, dani, coli, Svilni, zedi-zeda
RmerTman yvela mas ucxovnos TviT aSoros mas warwymenda,
vinc es wigni ganawigna kiTxvad Ses[a]qcevlad Cvenda!

w i g n i a
T a v i S e s a v a l i

a. qarTvelT ufalTa megvartomobis igavi

1
RmerTo, romelsa gaqonan arsis saydarTa jdomani,
romelman moec mijnurTa trfialT survilis ndomani,
ritorTa-leqsi gulisa siRrme sibrZnisa zomani,
Sen mimaxvdine wadilsa, ar maqvndes cudad cdomani.
2
daviwyo sityva sibrZnisa, pirvel brZenTagan brZnobili,
mis mgrZnobelisa didisa sulisa mier grZnobili,
Sevamko erTi ufali RvTiv zeciT qnvynad mkobili,
qarTvelT spa-jarTa, yovelTa erTa msajulad cnobili.
3
vsTqva ufalT megvartomoba, ar Sorad misxi misxisa,
vin mTqvis me kaci xis darad, damrgis, qve wyali misxisa,
zedan gamomcis nayofi, furceli mkvidrad misxisa,
dargulad Cvenad saCrdilad Srtod monabamni mis xisa.
4
nergad mas vsaxav, ig rac xe isaxa iesesiTa;
vinca gamosca nayofi TvisTa naTqvamTa, xes viTa;Y
Surdul-qviT sZlia mebrZolTa dambadebelis esviTa,
Sto-morCad qarTvelT ufalTa, vinc maze bmul Cans fesviTa.
5
Tumca mijobda Srtod Tqmasa, swored saxeli mewoda,
mexara, me miT mexara, saCrdilad ig qve mewoda,
miT dameSrita saxmili, risganac guli mewoda;
magram ver mivxvdi salbunTa, rom wyluri mexo, mewo da.
6
vera vsTqvi, me ver SeviZel mis xis saxelis wodeba,
sofels ergo da soflelT Tqves: ,,mrudia, ara swordeba’’;
aRiZren erni, izraxes cudisa mideb-modeba,
gayides, mosWres, gamsyidvels mixvda miT cecxlis modeba.
7
saxiT misebriv sxva morCi qveynad ar daibadeba,
me misis xilis WamiTa piri ar gamimwardeba,
magram jer ZirTa saxelTa mwadian gamocxadeba;
wesia saSenT aRmSenTa pirvel safuZvlis dadeba.
8
safuZveli ars yovelTa dausabamo pirveli,
mama yovlisa mpyrobeli, caTa da qveynis mWirveli;
miuwdomeli, uzomo, gamouTqmeli, mbrwyinveli,
RmerTi, abelis msxverplisa keTilad Semawirveli.
9
aravina flobs xelmwifed RvTis udidesi Zlieri!
RvTis gamo qmnil ars yoveli, arsmyofobs rac nivTieri.
mas morCileben sulni da uricxvi spa-jari, eri;
man Seiwiros mciredi msxverpli es Cemagieri.
10
erTi vhTqva qveynad ufali, RvTisebr msajulad mqceveli
maswavlebeli uswavlelT, usjuloT momaqceveli,
aRm[m]arTebeli dacemulT, aRmarTulT gardamqceveli;
TvisTa samwysosa cxvarTaTvis sisxlisa damaqceveli.
11
Tqmula sibrZnesTan sigiJe, viTa cocxalTan mkvdaria;
ama uflisa saqebrad brZenic Wkuvazed mcdaria;
me viT SevmarTo ucebman, radgan is miumxvdaria?
magram daviT Tqva: ,,aqebdiT glaxaki da mdidaria!’’
12
mdidari egreT Znel cxondes, egoden SesawiriTa,
viT erTi mwiri mxeveli edems zis oris mwvliliTa.
sarwmunoeba mciredi mTas gardascvliso ZiriTa,
amad ar vdumeb, vritorob goneba-sibrZnemciriTa.
13
misi qeba da gamoTqma brZenTaca uZneldebian:
hqeqen, sCxreken da eZeben, da kvalsac ver mixvdebian;
razomca aRvlen maRlamde, kvlav isev qve brundebian.
me rom ver mivxvde ucebi, magaze rad Semwrfebian.
14
me sibrZnisaebr CemTasa ar davadumeb brZnobasa,
rasaca momcems momcemi Setyobasa da grZnobasa,
didad miiCnevs ufali mwirTagan mcires ZR[v]nobasa,
miT Sevecnevi ucnaur, rasac mivswvdilvar cnobasa.
15
Tu visme Cemi naTqvami Sairi enasebian,
mec uTxra misi pasuxi, Tu guli enas ebmian;
yoveli wuli mSobelTa, mzgavsi mzgavs[s] emzgavsebin,
gind iyo koWl-brma, qaCali, ded-mamaT eTavsebian.
16
momxsenebeli ar mrCebis, maSfoTebs, es maRonebsa;
codvis muxruWiT Sekrulsa, vame, vin mamifonebsa?
Tu ar Sevkreb da ar uZRvni yrmaT ia-vardis konebsa,
cocxalic arvis vaxsonvar, mkvdars vinRa mamigonebsa?!
17
erTbamad frinvelT uwoden Savardensa da Zerasa:
ar sCxreken yvavTa Cxavilsa, bulbulTa tkbilad mRerasa,
farSamagisa Svenebas, bukiotisa bRverasa:
aw rom ar mixmon meleqsed, memarTlebian me rasa?
18
SoTa mRers, mefe Temuraz, arCil mosZaxis Zmureba,
mefe vaxtang da iakob [dabla] zils mietkbureba;
begTabeg, nodar, oTari, onana bans eSureba,
dvrinven yaran da mamuka, me msuris maTi yureba.
19
bevrTa da cotas mwvelelni sworeT gavlian berasa,
ganayeneben mSrals calke, amad moiwvels verasa;
sjobs qvemo bolos Sin dgoma SigniT garedam mzerasa,
mReren da mec bans Sevawyob, damgmoben amaze rasa?
20
karg saqmezeda mibaZva ara ra dasaZraxia!
smena, Tqma, swavlis Zieba moZebarTagan axia.
cudis, tyuilis mozRapre sicruis kananaxia,
swavlaze urCi da morcxvi TvaliT ar dasanaxia.
21
es sityva maSin moxsendes uwvrTelsa, ucodinarsa,
gahgrZelebodes ra Rame ZilgamkrTals, dauZinarsa,
eZebdes, veras poebdes saqmesa samjobinarsa,
Tavs iwyevlides, ambobdes ded-mamis Sesaginarsa.

22
saRmrTos rom veras galobdes, imRerdes,,xarTa lalasa’’,
javrobdes, Tavzed iyrides qoqolas da valalasa;
Zvirs uxsenebdes mSobelTa, lanZRevdes Tavis lalasa,
rom ar vswavlobdi, rad ara mcemdian tajganalasa.
23
nu genaRvlebis swavlaze yrmis wkeplis cemiT kivili,
mal gamTeldebis uwamlod misi wylurebis tkivili
ra moizardos, moyvinCldes, mamlureb Seqnas yivili,-
ufrTxildi, misgan wyeniTa araze Seqna Civili.
24
rac ara hxamdes Cioras, nu uyri asakenklada,
danabi Tavs nu anebeb variaT dasapeplada!
radgan abram Ze saklavad gamoimeta msxverplada,
Sen gemetebis rad ara Ze wvrTaze gasawkeplada?
25
uwvrTeli ZaRli mixvdebis gareT siciviT TrTolasa,
saWmliTac arvin ganaZRebs, pilwad daiwyebs wrwolasa;
gaswavlebuli pativiT Staqunze Seiqs wolasa,
sjobs yola uwvrTis ZaRlisa, uwvrTelis Svilis yolasa.
26
ZaRli uwvrTeli patronsa aseTs ras dauSavebsa,
rom Svili briyvi, ucebi, ded-mamas ganaTavebsa?
ucodinrobiT aseTsa saqmeebsa iqs avebsa,
gvarsa da naTesavebsa sircxvili sWrides Tavebsa.
27
patronsa ZaRli uwvrTeli mets versa hkadrebs wyenasa:
an purs mostacebs, an xorcsa, an wyals amohkravs enasa;
mSobelTa Svili uwvrTeli arodes miscems lxenasa,
sulTa warwymendas da xorcTa miuTxrobs miT Sercxvenasa.
28
uswavleli ZaRli karSi yefs da gareSamos hfaravs,
nadirs afrTxobs, qurds aSinebs, Znelad rasme mas moparavs;
briyvi kaci wamowvebis, RamiT karsac ar misjaravs!
TviT iqnebis gasakmari, vinc am swavlas gamikmaravs.
29
yrma swavlaSi momSviddebis, rkina cecxlSi garbildebis,
uswavleli vaJikaci siberis dros gawbildebis;
rik-fainis dro gardua, veRar gahkravs, Cahbildebis,
swavlis Ziri mware aris, kenweroSi gatkbildebis!

14 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

Identify the Languages

See how many of these you can get. Note the ones you have heard of and say a brief thing or two about them.

  1. Dyirbal language
  2. Chimariko language
  3. Siuslaw language
  4. Salt-Yui language
  5. Kobon language
  6. Chitimacha language
  7. Yagaria language
  8. Dehu language
  9. Seneca language
  10. Sandawe language
  11. Suena language
  12. Waigali language
  13. Eastern Oromo language
  14. Fur language
  15. Karok language
  16. Shasta language
  17. Armenian language
  18. Southern Kiwai language
  19. Nanai language
  20. Jaqaru language
  21. Sentani language
  22. Ainu (Japan) language
  23. Nenets language
  24. Tiwi language
  25. Salinan language
  26. Pawnee language
  27. Chechen language
  28. Tuvinian language
  29. San Miguel El Grande Mixtec language
  30. Ute-Southern Paiute language
  31. Telefol language
  32. East Kewa language
  33. Shuar language
  34. Nihali language
  35. Yuchi language
  36. Mískito language
  37. Cayubaba language
  38. Chukot language
  39. Vanimo language
  40. Gbaya-Bossangoa language
  41. Pipil language
  42. Chichimeca-Jonaz language
  43. Wasco-Wishram language
  44. Ganggalida language
  45. Yokuts language
  46. Hausa language
  47. Mandinka language
  48. Purepecha language
  49. Ju/’hoan language
  50. Kiowa language
  51. Kutenai language
  52. Awtuw language
  53. Sulka language
  54. Futuna-Aniwa language
  55. Temiar language
  56. Dizin language
  57. Tohono O’odham language
  58. Naasioi language
  59. Western Keres language
  60. Amele language
  61. Tunica language
  62. Yagua language
  63. Hixkaryána language
  64. Lowland Oaxaca Chontal language
  65. Paraguayan Guaraní language
  66. Wandarang language
  67. Nara language
  68. Kâte language
  69. Alamblak language
  70. Tonkawa language
  71. Kota (India) language
  72. Choctaw language
  73. Pirahã language
  74. Djingili language
  75. Lugbara language
  76. Tegali language
  77. Quileute language
  78. Mangarayi language
  79. Northeast Maidu language
  80. Coos language
  81. Krahô language
  82. Southern Sierra Miwok language
  83. Zuni language
  84. Ngarinyin language
  85. Amharic language
  86. Nama (Namibia) language
  87. Luiseno language
  88. Basque language
  89. Mapudungun language
  90. Ineseño language
  91. Canela language
  92. Waorani language
  93. Masai language
  94. Yoruba language
  95. Northeast Kiwai language
  96. Plains Cree language
  97. Wappo language
  98. Rapoisi language
  99. Takelma language
  100. Mullukmulluk language
  101. Navajo language
  102. Nunggubuyu language
  103. Chamorro language
  104. Ambulas language
  105. Atakapa language
  106. West Kewa language
  107. Komi-Zyrian language
  108. Uradhi language
  109. Gilyak language
  110. Maung language
  111. Wangaaybuwan-Ngiyambaa language
  112. Halh Mongolian language

7 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

Mære mearcstapa, se þe moras heold, fen ond fæsten; fifelcynnes eard wonsæli wer weardode hwile, siþðan him scyppend forscrifen hæfde in cynne. þone cwealm gewræc ece drihten, þæs þe he slog; ne gefeah he þære fæhðe, ac he hine feor forwræc, metod for þy mane, mancynne fram. þanon untydras ealle onwocon, eotenas ond ylfe ond orcneas, swylce gigantas, þa wið gode wunnon lange þrage; he him ðæs lean forgeald. Gewat ða neosian, syþðan niht becom, hean huses, hu hit æfter eorþege gebun hæfdon. Fand þa ðær inne æþelinga gedriht swefan æfter symble; sorge ne cuðon, wonsceaft wera.

Wiht unhælo, grim ond grædig, gearo sona wæs, reoc ond eþe, ond on ræste genam þritig þegna, þanon eft gewat huðe hremig to ham faran, mid þære wælfylle wica neosan. ða wæs on uhtan mid ærdæge guðcræft gumum undyrne; þa wæs æfter wiste wop up ahafen, micel morgensweg. Mære þeoden, æþeling ærgod, unbliðe sæt, þolode ðryðswyð, þegnsorge dreah, syðþan hie þæs laðan last sceawedon, wergan gastes; wæs þæt gewin to strang, lað ond longsum. Næs hit lengra fyrst, ac ymb ane niht eft gefremede morðbeala mare ond no mearn fore, fæhðe ond fyrene; wæs to fæst on þam.

þa wæs eaðfynde þe him elles hwær gerumlicor ræste sohte, bed æfter burum, ða him gebeacnod wæs, gesægd soðlice sweotolan tacne healðegnes hete; heold hyne syðþan fyr ond fæstor se þæm feonde ætwand. Swa rixode ond wið rihte wan, ana wið eallum, oðþæt idel stod husa selest. Wæs seo hwil micel; XII wintra tid torn geþolode wine weana gehwelcne, sidra sorga. Forðam secgum wearð, ylda bearnum, undyrne cuð, gyddum geomore, þætte wan hwile wið heteniðas wæg, fyrene ond fæhðe fela missera, singale sæce, sibbe ne wolde wið manna hwone mægenes feorhbealo feorran, fea þingian, ne þær nænig witena wenan þorfte beorhtre bote to banan folmum, ac se æglæca ehtende wæs, deorc deaþscua, duguþe ond geogoþe, seomade ond syrede, sinnihte heold mistige moras.

Men ne cunnon hwyder helrunan hwyrftum scriþað. Swa fela fyrena feond mancynnes, atol angengea, oft gefremede, heardra hynða. Heorot eardode, sincfage sel sweartum nihtum; no he þone gifstol gretan moste, maþðum for metode, ne his myne wisse. þæt wæs wræc micel wine modes brecða. Monig oft gesæt rice to rune; ræd eahtedon hwæt swiðferhðum selest wære wið færgryrum to gefremmanne. Hwilum hie geheton æt hærgtrafum wigweorþunga, wordum bædon þæt him gastbona geoce gefremede wið þeodþreaum. Swylc wæs þeaw hyra, hæþenra hyht; helle gemundon in modsefan, metod hie ne cuþon, dæda demend, ne wiston hie drihten god, ne hie huru heofena helm herian ne cuþon, wuldres waldend.

Wa bið þæm ðe sceal þurh sliðne nið sawle bescufan in fyres fæþm, frofre ne wenan, wihte gewendan; wel bið þæm þe mot æfter deaðdæge drihten secean ond to fæder fæþmum freoðo wilnian. Swa ða mælceare maga singala seað, ne mihte snotor hæleð wean onwendan; wæs þæt gewin to swyð, laþ ond longsum, þe on ða leode becom, nydwracu niþgrim, nihtbealwa mæst. þæt fram ham gefrægn þegn, god mid, dæda; se wæs moncynnes mægenes strengest on þæm dæge þysses lifes, æþele ond eacen. Het him yðlidan godne gegyrwan, cwæð, hu guðcyning ofer swanrade secean wolde, mærne þeoden, þa him wæs manna þearf. ðone siðfæt him snotere ceorlas lythwon logon, þeah he him leof wære; hwetton higerofne, hæl sceawedon.

Hæfde se goda leoda cempan gecorone þara þe he cenoste findan mihte; XVna sum sundwudu sohte; secg wisade, lagucræftig mon, landgemyrcu. Fyrst forð gewat. Flota wæs on yðum, bat under beorge. Beornas gearwe on stefn stigon; streamas wundon, sund wið sande; secgas bæron on bearm nacan beorhte frætwe, guðsearo geatolic; guman ut scufon, weras on wilsið, wudu bundenne. Gewat þa ofer wægholm, winde gefysed, flota famiheals fugle gelicost, oðþæt ymb antid oþres dogores het secgan sigedrihten min, astdena, þæt he eower æþelu can, ond ge him syndon ofer sæwylmas heardhicgende hider wilcuman.

15 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

25 Different Collectors

The Collector is a famous classic novel written in 1963 by the great British author John Fowles. It was immediately greeted with much acclaim, and the success of the book enabled Fowles to quit his day job and work full-time as an author.

I found versions of this book that had been translated into 25 different languages. I have grouped the titles according to language family, so many adjacent books are written in languages from the same family. See how many you can get!

  1. Коллекционер
  2. Колекціонер
  3. Колекционер
  4. Колекционерът
  5. Kolekcjoner
  6. Kolekcionar
  7. Zbiratelj
  8. Sběratel
  9. El coleccionista
  10. Colecţionarul, Colectionarul
  11. O Colecionador
  12. Il collezionista
  13. L’obsédé
  14. De verzamelaar
  15. Samleren, Offer for en samler
  16. Der Sammler
  17. Kolekcionierius
  18. Kolekcionārs
  19. Ο συλλέκτης
  20. Neitoperho
  21. Liblikapüüdja
  22. A Lepkegyűjtő
  23. Koleksiyoncu
  24. جامع الفراشات
  25. კოლექციონერი

14 Comments

Filed under Linguistics, Literature, Novel, Spot the Language

What Language Is This?

Obviously it is Iberian, but that’s the only clue I am going to give you so far. After that, you are on your own.

El «Monocultiu» Turístic a la Ciutat de. Punt final?

Manuel Cerdà García  i Rafael Company Mateo

1. UN CENTRE

Encara no existia el bypass de l’Autopista de la Mediterrània que ha permés no haver de travessar, sí o sí, la ciutat. Els conductors dels cotxes que llavors pretenien entrar a la capital, batejada com el «semàfor d’Europa», podien llegir uns plafons metàl·lics marrons on es deia 1 Km / Centro Histórico / Visita 3 horas. Aquell missatge s’hauria concebut per tal de convèncer els automobilistes, desficiosos davant l’embús permanent provocat pels semàfors periurbans, perquè es passejaren, ni que fóra una estona, pel districte de Ciutat Vella.

Les bones intencions, malgrat ser això, bones intencions, semblaven donar la raó a un dels visitants que han jutjat més durament la capital del Túria: el venecià Giacomo Casanova. En efecte, en la segona meitat del segle xviii, el famós personatge no va manifestar gens admiració pel patrimoni material de la capital i va deixar consignat a la seua atzarosa autobiografia –coneguda pel títol Histoire de ma vie – que era una ciutat molt desagradable per a un estranger. La raó d’aquest últim judici, tan sever? Doncs que el visitant no podia gaudir-hi de cap de les comoditats de la vida que es trobaven per tot arreu gràcies als diners:

1 La realització d’aquest article, que s’escriu a mitjans de desembre de 2014, ha comptat amb la collaboració de Joan F. Mateu (Departament de Geografia de la Universitat), Sergi Linares (Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica) i Vicent Flor (Departament de Sociologia i d’Antropologia Social de la Universitat de). Lògicament, però, les mancances i errades del text són atribuïbles exclusivament als autors.

2 Becari del Departament d’Educació del MuVIM, Museu de la Illustració i la Modernitat.

3 Tècnic de Cultura de la Diputació de València. Coordinador de Programes Museístics Singulars del MuVIM.

Casanova acreditava que l’allotjament i els menjar hi eren dolents, i parlava de la impossibilitat de beure (se suposa que sofisticadament) i de conversar (atesa la constatada absència de vida social) a. I el venecià també es planyia de la impossibilitat –malgrat la presència de la universitat– de debatre-hi amb ningú (en sentit illustrat, és clar).

Fora que l’insigne viatger equiparava la rodalia de l’urbs amb el paradís terrenal (lloava particularment la part de l’horta que es trobava camí de la mar), i tret de no haver considerat que les dones de la ciutat de eren, si no les més enginyoses, sí les més belles de tot Espanya (Casanova 2006, 216), potser el pare de tots els casanoves posteriors només hauria estat tres hores a la capital del regne de i hauria tirat a córrer.

Ironies al marge, l’ocurrència del Visita 3 horas romangué molts anys sobre els esmentats plafons metàl·lics: la inadequació última del missatge –solament tres hores per a visitar el centre històric del nostre Cap i Casal?– no va evitar la seua llarga continuïtat, fins que algú amb autoritat va decidir tapar artesanalment el textet.

El que s’acaba de narrar és molt més que una anècdota: la capital de «l’antiturisme», en expressió coneguda –i admirativa sui generis– del crític teatral britànic Kenneth Tynan (1975), ho deixava de ser encara que només per 180 minuts. I ho deixava de ser igualment els dies 19 de març quan, en caure dins d’un «pont», la festivitat de Sant Josep permetia milers de desplaçaments cap a l’apoteosi de les falles4.

2. UN RÀNQUING

Malgrat algunes iniciatives municipals i autonòmiques enllestides durant els anys en què estigué visible el Visita 3 horas, la veritable reinvenció del turisme a València es faria molt més tard: se n’esdevindria a l’ombra dels coneguts com a «grandes eventos» de projecció mediàtica i amb el paisatge de fons, gegantí, de la Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC) dissenyada molt majoritàriament per Santiago Calatrava 5.

Van ser els temps en què –parallelament– els propietaris de l’immens dèdal dels camps de tarongers, que quasi tocava la vora de la mar a bona part de la geografia autonòmica, es desfeien de deficitàries propietats agrícoles en bescanviar-les pels diners frescos dels promotors immobiliaris. Van ser igualment anys en què la indústria autòctona era en molt bona part anorreada, «atacada per les tensions de la globalització» (Cucó, 2013c, 22 i, en, 2013b, 228).

4 Respecte els judicis de Tynan, Josep Vicent Boira (2011, 347) afirma que són «la más brutal y desternillante declaración de amor a la ciudad de escrita nunca».

5 De vegades, en atenció al gran nombre d’esdeveniments amb àmplia projecció mediàtica que ha tingut lloc a la comunitat autònoma, en particular a la capital, s’oblida que aquesta mena de celebracions no han constituït una exclusiva nostra en el context de l’Estat: «Sevilla y la Expo [de 1992], Madrid y los reiterados intentos de ser ciudad olímpica, Barcelona y los juegos del 92, Zaragoza con otra Expo [el 2008], las capitales culturales [europees], las incontables “Ciudades” (de la Cultura en Santiago […]) […] El modelo corrió como la pólvora» (Gaja, 2013, 203).

Llavors també, des de ben lluny de les nostres terres, s’hi escrivien textos que no deixaven lloc al dubte sobre el marc teòric

– el paradigma– dominant, que feia del creixement del turisme focalitzat en icones un pilar fonamental per a les economies que s’albiraven. Una mena de nou mannà que alimentaria el desenrotllament de les ciutats i permetria la presència d’aquestes als llocs alts de tots els rànquings haguts i per haver:

I és que «El turismo resulta atractivo para las ciudades porque permite una substitución relativamente rápida y barata de la base económica urbana [posterior a la desinsdustrialització]» i «El turismo actúa como motor de desarrollo urbano» (González i Morales, 2012, 26).

Des d’aquests pressupòsits és evident que, amb la Ciutat de Calatrava, hauria trobat suposadament el propi Guggenheim, la seua representació més escaient, només que la volada s’hauria esdevingut uns anys més tard que en el cas basc (majorment als inicis del segle xxi) i en un context geogràfic que tenia paràmetres socials, econòmics i polítics diversos en la seua totalitat o en molt bona part6.

En aquells temps majorment optimistes, expansius, el nom de la principal ciutat s’inclouria en llistes de visitants internacionals com ara el de Top 150 City Destinations donat a conèixer l’any 2007 per Euromonitor International. En vespres que començara el cataclisme econòmic, la nostra capital hi apareixia al lloc 93, poc per darrere –pel que fa a urbs d’Europa– de Glasgow, Hamburg, Lió, Bruges, Anvers i Liverpool, i per davant de ciutats tan emblemàtiques com Granada, Ginebra, Innsbruck, Oslo, Oxford, Nuremberg, Nàpols, Cambridge, Mònaco, Gant, Gènova, Dresden o el mateix Bilbao reinventat per les corbes i el titani de Frank Ghery.

S’havia instal·lat, també a casa nostra, el frame de poder competir a escala global: la premsa ressenyava (Manetto, 2006) de quina manera s’incrementaven les vendes de xampany Dom Pérignon a la ciutat de (s’ha de suposar que en atenció a l’alt standing d’un bon nombre dels nous visitants), i algun estudi podia fer-se ressò de «la presència de referències a la gent i les coses valencianes en diaris, revistes, pellícules, reportatges televisius, llocs web, etc., manufacturats en diferents països d’Amèrica i Europa o ciutats d’Espanya, i que constituïxen exemples d’espontània (o de vegades induïda) publicitat blanca o publicity» (Company, 2007, 124b; vid. també notes 43 i 44, a les p. 124 i 125).

La mateixa inclusió de en llistats de ciutats més visitades del planeta ja constituïa, per se, un exemple de publicitat no retribuïda (directament). De fet les apostes estratègiques vigents al nostre Cap i Casal eren explicades, en el document d’Euromonitor esmentat, en termes molt semblants als.

6 Fins a l’actualitat, «unas 130 ciudades se han dirigido desde entonces [des de la creació del Guggenheim Bilbao] a la fundación neoyorquina» per tal d’aconseguir una franquícia del museu (Seisdedos, 2014). Institucionals:

3. UN DIAGNÒSTIC

L’evolució d’aquelles expectatives en el context de la crisi detonada en els anys 2007 i 2008, amb els corresponents canvis en el paradigmes socioeconòmic, cívic i cultural vigents a la Comunitat i a Espanya, pot seguir-se en les notícies aparegudes durant els últims anys als mass media –fins i tot europeus i nord-americans– o, per exemple, en assajos globals de títol tan expressiu com, la tormenta perfecta (Boira, 2012). Siga com siga, en el text que el lector té a les mans convé ressenyar que una llista feta pública per Euromonitor International posteriorment, en l’any 2014 i amb els noms de 100 ciutats només, no s’hi inclou la ciutat de.

Ni la nostra capital, ni Benidorm ni, pel que fa a la resta de la península, Lisboa, Sevilla i Granada: entre els topònims ibèrics de Top 100 City Destinations Ranking només trobem els de Madrid, i a la baixa (Bremner i Grant 2014). Però les coses no han canviat solament sobre la pell de bou; ho han fet també, i molt, a Europa: com igualment s’hi diu,

Com s’explica exactament aquesta pèrdua de pes dels destins turístics del Vell Continent? Heus-ne ací la resposta:

La ciutat de tanmateix, en termes turístics no ha tornat als temps del «semàfor d’Europa». Ni de lluny: els vols low cost semblen haver-se instal·lat en l’ADN de molts habitants del planeta i l’aeroport de Manises està present en el mapa traçat per les corresponents companyies aèries. El flux de turistes es fa així tangible – CAC i llit del riu Túria, rodalies de la Plaça Redona i del Mercat Central, el Carme, Russafa, platges i moll– prou més enllà de les antigues estacionalitats, i s’hi perceben les saturacions de rigor.

És cert que les molèsties als veïns, molt i molt perceptibles als barris més turístics, no han arribat als desgavells que convertiren en notícia mundial el barri de la en l’agost de 20147, però els riscos i perills d’aquesta mena de models turístics són previsibles i importants –agreujament de la contaminació acústica, de la brutícia al carrer i de l’incompliment massiu de les ordenances municipals– i no vénen d’uns pocs anys. Heus ací un testimoni tret de.

6 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

Well yes, it is spoken in Europe, and if you are halfway smart at all, you figured out that it is a Romance language. If you are not halfway smart, you didn’t figure that out until I told you. So we have a Romance language here. Indeed, but which one? There are lots of Romance languages spoken in Europe.

Ok from then on, you are on your own. Hop to it, slackers!

A sos tempos de sa pizzinnia, in bidda, totus chistionaiamus in limba. In domos nostras no si faeddaiat atera limba. E deo, in sa limba nadìa, cominzei a connoscher totu sas cosas de su mundu. A sos ses annos, intrei in prima elementare e su mastru de iscola proibeit, a mie e a sos fedales mios, de faeddare in s’unica limba chi connoschiamus: depiamus chistionare in limba italiana, «la lingua della Patria», nos nareit, seriu seriu, su mastru de iscola. Gai, totus sos pizzinnos de ‘idda, intraian in iscola abbistos e allirgos e nde bessian tontos e cari-tristos.

10 Comments

Filed under Language Families, Linguistics, Romance, Spot the Language