Category Archives: Spot the Language

Identify the Languages

See how many of these you can get. Note the ones you have heard of and say a brief thing or two about them.

  1. Dyirbal language
  2. Chimariko language
  3. Siuslaw language
  4. Salt-Yui language
  5. Kobon language
  6. Chitimacha language
  7. Yagaria language
  8. Dehu language
  9. Seneca language
  10. Sandawe language
  11. Suena language
  12. Waigali language
  13. Eastern Oromo language
  14. Fur language
  15. Karok language
  16. Shasta language
  17. Armenian language
  18. Southern Kiwai language
  19. Nanai language
  20. Jaqaru language
  21. Sentani language
  22. Ainu (Japan) language
  23. Nenets language
  24. Tiwi language
  25. Salinan language
  26. Pawnee language
  27. Chechen language
  28. Tuvinian language
  29. San Miguel El Grande Mixtec language
  30. Ute-Southern Paiute language
  31. Telefol language
  32. East Kewa language
  33. Shuar language
  34. Nihali language
  35. Yuchi language
  36. Mískito language
  37. Cayubaba language
  38. Chukot language
  39. Vanimo language
  40. Gbaya-Bossangoa language
  41. Pipil language
  42. Chichimeca-Jonaz language
  43. Wasco-Wishram language
  44. Ganggalida language
  45. Yokuts language
  46. Hausa language
  47. Mandinka language
  48. Purepecha language
  49. Ju/’hoan language
  50. Kiowa language
  51. Kutenai language
  52. Awtuw language
  53. Sulka language
  54. Futuna-Aniwa language
  55. Temiar language
  56. Dizin language
  57. Tohono O’odham language
  58. Naasioi language
  59. Western Keres language
  60. Amele language
  61. Tunica language
  62. Yagua language
  63. Hixkaryána language
  64. Lowland Oaxaca Chontal language
  65. Paraguayan Guaraní language
  66. Wandarang language
  67. Nara language
  68. Kâte language
  69. Alamblak language
  70. Tonkawa language
  71. Kota (India) language
  72. Choctaw language
  73. Pirahã language
  74. Djingili language
  75. Lugbara language
  76. Tegali language
  77. Quileute language
  78. Mangarayi language
  79. Northeast Maidu language
  80. Coos language
  81. Krahô language
  82. Southern Sierra Miwok language
  83. Zuni language
  84. Ngarinyin language
  85. Amharic language
  86. Nama (Namibia) language
  87. Luiseno language
  88. Basque language
  89. Mapudungun language
  90. Ineseño language
  91. Canela language
  92. Waorani language
  93. Masai language
  94. Yoruba language
  95. Northeast Kiwai language
  96. Plains Cree language
  97. Wappo language
  98. Rapoisi language
  99. Takelma language
  100. Mullukmulluk language
  101. Navajo language
  102. Nunggubuyu language
  103. Chamorro language
  104. Ambulas language
  105. Atakapa language
  106. West Kewa language
  107. Komi-Zyrian language
  108. Uradhi language
  109. Gilyak language
  110. Maung language
  111. Wangaaybuwan-Ngiyambaa language
  112. Halh Mongolian language

7 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

Mære mearcstapa, se þe moras heold, fen ond fæsten; fifelcynnes eard wonsæli wer weardode hwile, siþðan him scyppend forscrifen hæfde in cynne. þone cwealm gewræc ece drihten, þæs þe he slog; ne gefeah he þære fæhðe, ac he hine feor forwræc, metod for þy mane, mancynne fram. þanon untydras ealle onwocon, eotenas ond ylfe ond orcneas, swylce gigantas, þa wið gode wunnon lange þrage; he him ðæs lean forgeald. Gewat ða neosian, syþðan niht becom, hean huses, hu hit æfter eorþege gebun hæfdon. Fand þa ðær inne æþelinga gedriht swefan æfter symble; sorge ne cuðon, wonsceaft wera.

Wiht unhælo, grim ond grædig, gearo sona wæs, reoc ond eþe, ond on ræste genam þritig þegna, þanon eft gewat huðe hremig to ham faran, mid þære wælfylle wica neosan. ða wæs on uhtan mid ærdæge guðcræft gumum undyrne; þa wæs æfter wiste wop up ahafen, micel morgensweg. Mære þeoden, æþeling ærgod, unbliðe sæt, þolode ðryðswyð, þegnsorge dreah, syðþan hie þæs laðan last sceawedon, wergan gastes; wæs þæt gewin to strang, lað ond longsum. Næs hit lengra fyrst, ac ymb ane niht eft gefremede morðbeala mare ond no mearn fore, fæhðe ond fyrene; wæs to fæst on þam.

þa wæs eaðfynde þe him elles hwær gerumlicor ræste sohte, bed æfter burum, ða him gebeacnod wæs, gesægd soðlice sweotolan tacne healðegnes hete; heold hyne syðþan fyr ond fæstor se þæm feonde ætwand. Swa rixode ond wið rihte wan, ana wið eallum, oðþæt idel stod husa selest. Wæs seo hwil micel; XII wintra tid torn geþolode wine weana gehwelcne, sidra sorga. Forðam secgum wearð, ylda bearnum, undyrne cuð, gyddum geomore, þætte wan hwile wið heteniðas wæg, fyrene ond fæhðe fela missera, singale sæce, sibbe ne wolde wið manna hwone mægenes feorhbealo feorran, fea þingian, ne þær nænig witena wenan þorfte beorhtre bote to banan folmum, ac se æglæca ehtende wæs, deorc deaþscua, duguþe ond geogoþe, seomade ond syrede, sinnihte heold mistige moras.

Men ne cunnon hwyder helrunan hwyrftum scriþað. Swa fela fyrena feond mancynnes, atol angengea, oft gefremede, heardra hynða. Heorot eardode, sincfage sel sweartum nihtum; no he þone gifstol gretan moste, maþðum for metode, ne his myne wisse. þæt wæs wræc micel wine modes brecða. Monig oft gesæt rice to rune; ræd eahtedon hwæt swiðferhðum selest wære wið færgryrum to gefremmanne. Hwilum hie geheton æt hærgtrafum wigweorþunga, wordum bædon þæt him gastbona geoce gefremede wið þeodþreaum. Swylc wæs þeaw hyra, hæþenra hyht; helle gemundon in modsefan, metod hie ne cuþon, dæda demend, ne wiston hie drihten god, ne hie huru heofena helm herian ne cuþon, wuldres waldend.

Wa bið þæm ðe sceal þurh sliðne nið sawle bescufan in fyres fæþm, frofre ne wenan, wihte gewendan; wel bið þæm þe mot æfter deaðdæge drihten secean ond to fæder fæþmum freoðo wilnian. Swa ða mælceare maga singala seað, ne mihte snotor hæleð wean onwendan; wæs þæt gewin to swyð, laþ ond longsum, þe on ða leode becom, nydwracu niþgrim, nihtbealwa mæst. þæt fram ham gefrægn þegn, god mid, dæda; se wæs moncynnes mægenes strengest on þæm dæge þysses lifes, æþele ond eacen. Het him yðlidan godne gegyrwan, cwæð, hu guðcyning ofer swanrade secean wolde, mærne þeoden, þa him wæs manna þearf. ðone siðfæt him snotere ceorlas lythwon logon, þeah he him leof wære; hwetton higerofne, hæl sceawedon.

Hæfde se goda leoda cempan gecorone þara þe he cenoste findan mihte; XVna sum sundwudu sohte; secg wisade, lagucræftig mon, landgemyrcu. Fyrst forð gewat. Flota wæs on yðum, bat under beorge. Beornas gearwe on stefn stigon; streamas wundon, sund wið sande; secgas bæron on bearm nacan beorhte frætwe, guðsearo geatolic; guman ut scufon, weras on wilsið, wudu bundenne. Gewat þa ofer wægholm, winde gefysed, flota famiheals fugle gelicost, oðþæt ymb antid oþres dogores het secgan sigedrihten min, astdena, þæt he eower æþelu can, ond ge him syndon ofer sæwylmas heardhicgende hider wilcuman.

15 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

25 Different Collectors

The Collector is a famous classic novel written in 1963 by the great British author John Fowles. It was immediately greeted with much acclaim, and the success of the book enabled Fowles to quit his day job and work full-time as an author.

I found versions of this book that had been translated into 25 different languages. I have grouped the titles according to language family, so many adjacent books are written in languages from the same family. See how many you can get!

  1. Коллекционер
  2. Колекціонер
  3. Колекционер
  4. Колекционерът
  5. Kolekcjoner
  6. Kolekcionar
  7. Zbiratelj
  8. Sběratel
  9. El coleccionista
  10. Colecţionarul, Colectionarul
  11. O Colecionador
  12. Il collezionista
  13. L’obsédé
  14. De verzamelaar
  15. Samleren, Offer for en samler
  16. Der Sammler
  17. Kolekcionierius
  18. Kolekcionārs
  19. Ο συλλέκτης
  20. Neitoperho
  21. Liblikapüüdja
  22. A Lepkegyűjtő
  23. Koleksiyoncu
  24. جامع الفراشات
  25. კოლექციონერი

14 Comments

Filed under Linguistics, Literature, Novel, Spot the Language

What Language Is This?

Obviously it is Iberian, but that’s the only clue I am going to give you so far. After that, you are on your own.

El «Monocultiu» Turístic a la Ciutat de. Punt final?

Manuel Cerdà García  i Rafael Company Mateo

1. UN CENTRE

Encara no existia el bypass de l’Autopista de la Mediterrània que ha permés no haver de travessar, sí o sí, la ciutat. Els conductors dels cotxes que llavors pretenien entrar a la capital, batejada com el «semàfor d’Europa», podien llegir uns plafons metàl·lics marrons on es deia 1 Km / Centro Histórico / Visita 3 horas. Aquell missatge s’hauria concebut per tal de convèncer els automobilistes, desficiosos davant l’embús permanent provocat pels semàfors periurbans, perquè es passejaren, ni que fóra una estona, pel districte de Ciutat Vella.

Les bones intencions, malgrat ser això, bones intencions, semblaven donar la raó a un dels visitants que han jutjat més durament la capital del Túria: el venecià Giacomo Casanova. En efecte, en la segona meitat del segle xviii, el famós personatge no va manifestar gens admiració pel patrimoni material de la capital i va deixar consignat a la seua atzarosa autobiografia –coneguda pel títol Histoire de ma vie – que era una ciutat molt desagradable per a un estranger. La raó d’aquest últim judici, tan sever? Doncs que el visitant no podia gaudir-hi de cap de les comoditats de la vida que es trobaven per tot arreu gràcies als diners:

1 La realització d’aquest article, que s’escriu a mitjans de desembre de 2014, ha comptat amb la collaboració de Joan F. Mateu (Departament de Geografia de la Universitat), Sergi Linares (Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica) i Vicent Flor (Departament de Sociologia i d’Antropologia Social de la Universitat de). Lògicament, però, les mancances i errades del text són atribuïbles exclusivament als autors.

2 Becari del Departament d’Educació del MuVIM, Museu de la Illustració i la Modernitat.

3 Tècnic de Cultura de la Diputació de València. Coordinador de Programes Museístics Singulars del MuVIM.

Casanova acreditava que l’allotjament i els menjar hi eren dolents, i parlava de la impossibilitat de beure (se suposa que sofisticadament) i de conversar (atesa la constatada absència de vida social) a. I el venecià també es planyia de la impossibilitat –malgrat la presència de la universitat– de debatre-hi amb ningú (en sentit illustrat, és clar).

Fora que l’insigne viatger equiparava la rodalia de l’urbs amb el paradís terrenal (lloava particularment la part de l’horta que es trobava camí de la mar), i tret de no haver considerat que les dones de la ciutat de eren, si no les més enginyoses, sí les més belles de tot Espanya (Casanova 2006, 216), potser el pare de tots els casanoves posteriors només hauria estat tres hores a la capital del regne de i hauria tirat a córrer.

Ironies al marge, l’ocurrència del Visita 3 horas romangué molts anys sobre els esmentats plafons metàl·lics: la inadequació última del missatge –solament tres hores per a visitar el centre històric del nostre Cap i Casal?– no va evitar la seua llarga continuïtat, fins que algú amb autoritat va decidir tapar artesanalment el textet.

El que s’acaba de narrar és molt més que una anècdota: la capital de «l’antiturisme», en expressió coneguda –i admirativa sui generis– del crític teatral britànic Kenneth Tynan (1975), ho deixava de ser encara que només per 180 minuts. I ho deixava de ser igualment els dies 19 de març quan, en caure dins d’un «pont», la festivitat de Sant Josep permetia milers de desplaçaments cap a l’apoteosi de les falles4.

2. UN RÀNQUING

Malgrat algunes iniciatives municipals i autonòmiques enllestides durant els anys en què estigué visible el Visita 3 horas, la veritable reinvenció del turisme a València es faria molt més tard: se n’esdevindria a l’ombra dels coneguts com a «grandes eventos» de projecció mediàtica i amb el paisatge de fons, gegantí, de la Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC) dissenyada molt majoritàriament per Santiago Calatrava 5.

Van ser els temps en què –parallelament– els propietaris de l’immens dèdal dels camps de tarongers, que quasi tocava la vora de la mar a bona part de la geografia autonòmica, es desfeien de deficitàries propietats agrícoles en bescanviar-les pels diners frescos dels promotors immobiliaris. Van ser igualment anys en què la indústria autòctona era en molt bona part anorreada, «atacada per les tensions de la globalització» (Cucó, 2013c, 22 i, en, 2013b, 228).

4 Respecte els judicis de Tynan, Josep Vicent Boira (2011, 347) afirma que són «la más brutal y desternillante declaración de amor a la ciudad de escrita nunca».

5 De vegades, en atenció al gran nombre d’esdeveniments amb àmplia projecció mediàtica que ha tingut lloc a la comunitat autònoma, en particular a la capital, s’oblida que aquesta mena de celebracions no han constituït una exclusiva nostra en el context de l’Estat: «Sevilla y la Expo [de 1992], Madrid y los reiterados intentos de ser ciudad olímpica, Barcelona y los juegos del 92, Zaragoza con otra Expo [el 2008], las capitales culturales [europees], las incontables “Ciudades” (de la Cultura en Santiago […]) […] El modelo corrió como la pólvora» (Gaja, 2013, 203).

Llavors també, des de ben lluny de les nostres terres, s’hi escrivien textos que no deixaven lloc al dubte sobre el marc teòric

– el paradigma– dominant, que feia del creixement del turisme focalitzat en icones un pilar fonamental per a les economies que s’albiraven. Una mena de nou mannà que alimentaria el desenrotllament de les ciutats i permetria la presència d’aquestes als llocs alts de tots els rànquings haguts i per haver:

I és que «El turismo resulta atractivo para las ciudades porque permite una substitución relativamente rápida y barata de la base económica urbana [posterior a la desinsdustrialització]» i «El turismo actúa como motor de desarrollo urbano» (González i Morales, 2012, 26).

Des d’aquests pressupòsits és evident que, amb la Ciutat de Calatrava, hauria trobat suposadament el propi Guggenheim, la seua representació més escaient, només que la volada s’hauria esdevingut uns anys més tard que en el cas basc (majorment als inicis del segle xxi) i en un context geogràfic que tenia paràmetres socials, econòmics i polítics diversos en la seua totalitat o en molt bona part6.

En aquells temps majorment optimistes, expansius, el nom de la principal ciutat s’inclouria en llistes de visitants internacionals com ara el de Top 150 City Destinations donat a conèixer l’any 2007 per Euromonitor International. En vespres que començara el cataclisme econòmic, la nostra capital hi apareixia al lloc 93, poc per darrere –pel que fa a urbs d’Europa– de Glasgow, Hamburg, Lió, Bruges, Anvers i Liverpool, i per davant de ciutats tan emblemàtiques com Granada, Ginebra, Innsbruck, Oslo, Oxford, Nuremberg, Nàpols, Cambridge, Mònaco, Gant, Gènova, Dresden o el mateix Bilbao reinventat per les corbes i el titani de Frank Ghery.

S’havia instal·lat, també a casa nostra, el frame de poder competir a escala global: la premsa ressenyava (Manetto, 2006) de quina manera s’incrementaven les vendes de xampany Dom Pérignon a la ciutat de (s’ha de suposar que en atenció a l’alt standing d’un bon nombre dels nous visitants), i algun estudi podia fer-se ressò de «la presència de referències a la gent i les coses valencianes en diaris, revistes, pellícules, reportatges televisius, llocs web, etc., manufacturats en diferents països d’Amèrica i Europa o ciutats d’Espanya, i que constituïxen exemples d’espontània (o de vegades induïda) publicitat blanca o publicity» (Company, 2007, 124b; vid. també notes 43 i 44, a les p. 124 i 125).

La mateixa inclusió de en llistats de ciutats més visitades del planeta ja constituïa, per se, un exemple de publicitat no retribuïda (directament). De fet les apostes estratègiques vigents al nostre Cap i Casal eren explicades, en el document d’Euromonitor esmentat, en termes molt semblants als.

6 Fins a l’actualitat, «unas 130 ciudades se han dirigido desde entonces [des de la creació del Guggenheim Bilbao] a la fundación neoyorquina» per tal d’aconseguir una franquícia del museu (Seisdedos, 2014). Institucionals:

3. UN DIAGNÒSTIC

L’evolució d’aquelles expectatives en el context de la crisi detonada en els anys 2007 i 2008, amb els corresponents canvis en el paradigmes socioeconòmic, cívic i cultural vigents a la Comunitat i a Espanya, pot seguir-se en les notícies aparegudes durant els últims anys als mass media –fins i tot europeus i nord-americans– o, per exemple, en assajos globals de títol tan expressiu com, la tormenta perfecta (Boira, 2012). Siga com siga, en el text que el lector té a les mans convé ressenyar que una llista feta pública per Euromonitor International posteriorment, en l’any 2014 i amb els noms de 100 ciutats només, no s’hi inclou la ciutat de.

Ni la nostra capital, ni Benidorm ni, pel que fa a la resta de la península, Lisboa, Sevilla i Granada: entre els topònims ibèrics de Top 100 City Destinations Ranking només trobem els de Madrid, i a la baixa (Bremner i Grant 2014). Però les coses no han canviat solament sobre la pell de bou; ho han fet també, i molt, a Europa: com igualment s’hi diu,

Com s’explica exactament aquesta pèrdua de pes dels destins turístics del Vell Continent? Heus-ne ací la resposta:

La ciutat de tanmateix, en termes turístics no ha tornat als temps del «semàfor d’Europa». Ni de lluny: els vols low cost semblen haver-se instal·lat en l’ADN de molts habitants del planeta i l’aeroport de Manises està present en el mapa traçat per les corresponents companyies aèries. El flux de turistes es fa així tangible – CAC i llit del riu Túria, rodalies de la Plaça Redona i del Mercat Central, el Carme, Russafa, platges i moll– prou més enllà de les antigues estacionalitats, i s’hi perceben les saturacions de rigor.

És cert que les molèsties als veïns, molt i molt perceptibles als barris més turístics, no han arribat als desgavells que convertiren en notícia mundial el barri de la en l’agost de 20147, però els riscos i perills d’aquesta mena de models turístics són previsibles i importants –agreujament de la contaminació acústica, de la brutícia al carrer i de l’incompliment massiu de les ordenances municipals– i no vénen d’uns pocs anys. Heus ací un testimoni tret de.

6 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

Well yes, it is spoken in Europe, and if you are halfway smart at all, you figured out that it is a Romance language. If you are not halfway smart, you didn’t figure that out until I told you. So we have a Romance language here. Indeed, but which one? There are lots of Romance languages spoken in Europe.

Ok from then on, you are on your own. Hop to it, slackers!

A sos tempos de sa pizzinnia, in bidda, totus chistionaiamus in limba. In domos nostras no si faeddaiat atera limba. E deo, in sa limba nadìa, cominzei a connoscher totu sas cosas de su mundu. A sos ses annos, intrei in prima elementare e su mastru de iscola proibeit, a mie e a sos fedales mios, de faeddare in s’unica limba chi connoschiamus: depiamus chistionare in limba italiana, «la lingua della Patria», nos nareit, seriu seriu, su mastru de iscola. Gai, totus sos pizzinnos de ‘idda, intraian in iscola abbistos e allirgos e nde bessian tontos e cari-tristos.

10 Comments

Filed under Language Families, Linguistics, Romance, Spot the Language

What Language Is This?

af286dee7b23c204280f6a706700f2f6

What language is this?

This is being used as a language of instruction in a school where the students are all or largely Black.

Here are some of the words and phrases:

gwo pil

pwoche

mwen

5 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

2mmzrb8

What language is this?

Purchased at a flea market somewhere in Europe. This is actually a sign of some sort.

The text reads:

chal on n’djeur’ nin

9 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

Nai to katalava pos einai moyfa metafrash. Apo xiliometra, alla oxi. An den thn poyn thn malakia toys oi papares tha tous gyrisoyn se aimoroides. Papares. Sta diala me sinxisan. Kai tora proseje. Tha kanoyn sinomilia mas kai epidh den exoyn tipota pio simantiko na kanoyn sthn pathetic zoi toys. Na to metafrasoyn Askopa fysika. Astous re pairnoun apo metafrasi kai nomizoun oti taponoun! O allos o malakas pire apo metafrasi kai antegrapse tin kathareuousa grafo gia na min katalavoun oi malakes apo panw ti grafo kai to peksoun eksipnoi me tin metafrasi.

9 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

What language is this?

Zhōngguó rén dào yìndù nóngcūn bèi zhènjīng nóngmín dìwèi jìng bùrú gǒu zhāiyào: Zài yìndù de jǐ niánnèi, wǒ cóng nán dào běi, yóu dōng dào xī, kǎochále mǎ hā lā sī tè lā bāng, ān dé lā bāng, lā jiǎ sītǎn bāng, gǔjílātèbāng, tài mǐ’ěr nà dé bāng, ào lǐ sà bāng, běifāng bāng děng qī gè dà bāng de shù shí gè xiāngcūn.

Dào fǎngle rènhé shūběn zázhì wǎngluò shàng dū méiyǒu jièshàoguò de yìndù zhēnzhèng de nóngcūn, yě zài lǚtú zhōng jīngguòle shǔ bù qīng de xiāngcūn hétiányě, zhè cái shì yìndù de zhēnzhèng suōyǐng.

Yìndù shì wǒ dàoguò de zuìwéi fēngjiàn de guójiā, nǐ méi kàn cuò, shì fēngjiàn! Dàole yìndù de nóngcūn, gǎnjué xiàng shì huí dàole jǐ bǎi nián qián de zhōngguó, yòu xiàng shì huí dàole ōuzhōu de zhōngshìjì.

Zài yìndù de jǐ niánnèi, wǒ cóng nán dào běi, yóu dōng dào xī, kǎochále mǎ hā lā sī tè lā bāng, ān dé lā bāng, lā jiǎ sītǎn bāng, gǔjílātèbāng, tài mǐ’ěr nà dé bāng, ào lǐ sà bāng, běifāng bāng děng qī gè dà bāng de shù shí gè xiāngcūn, dào fǎngle rènhé shūběn zázhì wǎngluò shàng dū méiyǒu jièshàoguò de yìndù zhēnzhèng de nóngcūn, yě zài lǚtú zhōng jīngguòle shǔ bù qīng de xiāngcūn hétiányě, zhè cái shì yìndù de zhēnzhèng suōyǐng.

Zhèxiē xiāngcūnlǐ méiyǒu nàxiē guówài de bèibāo kè, méiyǒu lièqí zhě, nàlǐ bùshì tiāntáng, lí dìyù zhǐyǒu yīxiàn zhī gé. Jué dà duōshù nóngcūn dōu quē diàn, shènzhì méiyǒu diàn, quēfá gānjìng de zìláishuǐ shènzhì lián yītiáo xiàngyàng de yìnghuà lùmiàn dōu méiyǒu. Zài zhèxiē xiāngcūn lǐ, wǒ hěn shǎo kàn dào gōngyèhuà de suōyǐng, nàxiē nóngmínmen réngránguòzhe jǐ qiān nián lái de dī tàn shēnghuó.

Cūn lǐ de gēngdì dà bùfèn dōu wèi gāo zhǒngxìng dì dìzhǔ suǒyǒu, dī zhǒngxìng de nóngmínmen zū dìzhǔ de gēngdì jìnxíng gēngzuò, yěyǒu shǎoliàng de fùnóng. Yìndù de nóngyè réngrán kào tiān chīfàn, hěn shǎo kàn dào jīxièhuà de yǐngzi, chángcháng kàn dào zhèyàng de yī fú huàmiàn: Liǎngtóu shòugǔlínxún de shén niú tuōzhe lí zài dì lǐ màn man de huàngyou.

Yìndù yǒuzhe fēicháng yángé de děngjí zhìdù, zài nóngcūn yóu shèn. Zài zhèlǐ, rén yǔ rén zhī jiān jídù bù píngděng, hěn nán xiǎngxiàng, yīgè hàochēng shìjiè zuìdà de mínzhǔ guójiā, rén yǔ rén zhī jiān jūrán shì fēn děngjí de, gèng kěpà de shì děngjí shì jìchéng de, bùlùn yīgè jiànmín rúhé nǔlì, zhège jiànmín hé tā de zǐsūn wànshì dōu shì jiànmín. Zài dìzhǔ jiālǐ, nàxiē nán pū nǚ yōng dì dìwèi shènzhì bùrú dìzhǔ jiālǐ de gǒu.

Cūnzi lǐ jīhū suǒyǒu de yīqiè dōu shì dìzhǔ shuōle suàn, bāokuò xuǎn shuí zuò zǒnglǐ, suǒwèi de yīrén yī piào jiùshì gè xiàohuà, jiànmínmen bù gǎn gēn dìzhǔ zuòduì, fǒuzé dìzhǔ lián de dōu bù gěi nǐ zhǒng.

Dà bùfèn nóngmín zhù de dōu shì dī ǎi de máowū, chénshè jiǎnlòu. Dìzhǔguòzhe shēchǐ de shēnghuó. Dìzhǔ jiālǐ dōu zì bèi fādiàn jī, kòngtiáo děng jiādiàn, qìchē yī yīng jùquán. Bùguò yóuyú lùkuàng jí chà, chē jí yì sǔnhuài, huàile yě méiyǒu dìfāng xiūlǐ, yīncǐ chūxíng háishì chángcháng kào niú chē.

Shǒujī tǐng pǔjí de, bùguò yīnwèi quē diàn, gěi shǒujī chōngdiàn jūrán chéngle yī mén chǎnyè, yǒu hěnduō zì bèi fādiàn jī de diànpù yǒu zhuānmén yòng lái gěi shǒujī chōngdiàn dì dìfāng, chōngdiàn yào fù qián de. Yīncǐ, zài zhèxiē dìfāng, guónèi de shānzhài jī fēicháng shòu huānyíng.

Yìndù de nóngyè yǒuzhe détiāndúhòu de tiáojiàn, quánguó yībàn de miànjī dōu shì kě gēngzhòng de tǔdì. Gēngdì miànjī 1.7 Yì gōngqīng, jǐn cì yú měiguó, érqiě zhèlǐ guāng rè tiáojiàn chōngzú, liáng shi zuòwù yī nián 3 shú!

Bǐ yìndù shǎole 40%gēngdì miànjī qiě liáng shi zuòwù yī nián jǐn 1-2 shú de zhōngguó, liángshí zǒng chǎnliàng jūrán shì yìndù de 2 bèi duō! Dānwèi mǔ chǎnliàng jǐn wéi zhōngguó de 1/5~1/4! Fēngjiàn de tǔdì guānxì xiànzhìle yìndù nóngyè de jìnyībù fāzhǎn, suīrán yǒuzhe shìjiè zuì féiwò de tǔdì, kěshì yīng’ér sǐwáng lǜ, chéngrèn shìzì lǜ jūrán bǐ hēifēizhōu dōu bùrú!

8 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language

What Language Is This?

What language is this? Well, of course it is spoken in Europe.

Is in automatisearre diskusjelist, dy’t ferspraat wurdt fia e-mail. De list is ornearre foar in ynternasjonaal publyk fan minsken dy’t niget hawwe oan de talen en kultueren fan de lege lannen oan ’e kust fan ’e (tenei “Lege Lannen”). wurdt bestjoerd troch fan. De behearders is.

Abbonearjen op kost neat.

Rjochtet him benammen op de talen en de kultueren dy’t dêrmei ferbûn binne, sa’t dy har ûntwikkele ha yn de Lege Lannen Sieusk en ek op talen en kultueren út oare dielen fan ’e wrâld dy’t dêr in histoaryske bân mei ha Skotsk, de taal fan lânferhúzers, en pidzjins en kreooltalen dy’t werom geane op dy talen. Oare talen en kultueren meie ek binnen dat ramt oanhelle wurde. De wichtichste doelen fan.

It makliker meitsjen fan kommunikaasje en gearwurking usken al dyjingen oer ’e hiele wrâld dy’t niget hawwe oan de talen en kultueren fan de Lege Lannen. It befoarderjen en ienfâldiger meitsjen fan ûndersyk nei en ûnderwiis yn de talen en kultueren fan ’e Lege Lannen. It befoarderjen fan it gebrûk fan taalkundige en kulturele gegevens oangeande de Lege Lannen yn mear ûndersyk.

It stypjen fan besykjens om de lytse talen en taalfarianten yn ’e Lege Lannen te beskermjen, harren posysje sterker te meitsjen en it gebrûk derfan te befoarderjen. It omtinken jaan oan lytse talen en kultueren yn ’e Lege Lannen, ynklusyf dy talen en kultueren dy’t net offisjeel erkend wurde. It tsjinjen as in foarum foar it sykjen nei oerienkomsten en ferskillen tusken de talen en kultueren fan ’e Lege Lannen. It skeppen fan ’e mooglikheid om yn ferskillende, mar wol ûnderinoar te begripen talen ta in diskusje te kommen.

It oanheljen fan ’e taalkundige, kulturele en sosjale bân tusken ’e praters fan ’e talen fan ’e Lege Lannen, harren neikommelings, en harren freonen. Regels foar it hâlden en dragen op. Alle bydragen moatte hoflik en freonlik fan toan wêze. Is net ornearre foar persoanlike kommunikaasje. Dy moat fia priveekanalen syn beslach krige. It oankundigjen fan útjeften, software, konferinsjes, programma’s en fakatueres is tastien, mar kommersjele advertinsjes sille ward wurde.

At jo op in fraach stelle oan ’e oare abonnees, dan wurde jo frege om de risseltaten foar de list gear te fetsjen en dêr de andertjouwers by te fernijen. De taalkar op is frij, mar de neikommende talen wurde foar kar naam: Skotsk.

6 Comments

Filed under Linguistics, Spot the Language